martes, 5 de agosto de 2014

Summer Tales. T´equivoques Margo( Come Calling dels Cowboy Junkies)

Quan la Margo va obrir la porta se´l va trobar en calçotets. Portava una botella a la mà i a l´escena ningú es decidia si havia de riure o
sorprendre´s.

La instantània emmarcava el malgust patètic intrínsec d´un galifardeu vestit només amb uns calçotets de cotó, blancs i caiguts, desganats de qualsevol bon propòsit.

La botella , que de lluny tenia el color del crepuscle, hi afegia una decadència molt trista.

Quan es va apropar per rendir-se a l´evidència i matxacar-se per sentir-se una mica més desgraciada va dir-li:

  • Què feies a les fosques?
  • Estava ballant Margo.

  • Ja,,, i també feies ballar a la cervesa no? 

  • Ui no..... primer me l´he beguda, però com que a l´etiqueta portava un doble zero he pensat que havia de castigar-la i convertir-se en el primer micròfon màrtir de l´història.








Et vingui cridant
( come calling-His song- Cowboy Junkies)

La quietud que hi ha aquí és com la que ell troba dins d´ella.
Et colpeja tan fort que et podria treure el respirar per sempre.
Ell de vegades es pregunta si la seva vida junts
es redueix a ell tocant de peus a terra
i a ella perduda en una ment destrossada.

Aquests dies ell beu pel plaer de caure,
i cau pel plaer de voler creure
de que ella estarà sentada al costat de la finestra
esperant que ell vingui i la cridi

Si pogués agenciar-me una setmana plena d´hores de crepuscle
Ens sentariem en el aquell punt on veuriem com el sol
contínuament s´entrebanca
Banyats en or ens endollariem a alguna classe de força
i podriem conectar amb aquells dies,
abans de que tot se´n anés a la merda.

Perque jo estic bevent pel plaer de caure,
i m´estic caient pel plaer de voler creure
de que estàs sentada al costat de la finestra
esperant que jo vingui i et cridi.

És estrany com la foscor sempre ens fa musitar,
com amb el final del sol pots sentir com s´apropa l´hivern.
Aquests són els dies on desesperadament la trobes a faltar.
Suposo que acabaré aprenent a viure la vida sense ella.

Així que aquests dies tu beus pel plaer de caure,
i caus pel plaer de voler creure
perque sóc jo qui està sentat al costat de la finestra
esperant que vinguis a cridar-me.
Esperant que vinguis a cridar-me




1 comentario: