Demà començaré “el
Llibre del desassossec “ del Fernando Pessoa.- El Vicenç me´l va
recomanar just quan va começar la Primavera. Masses coses han
passat des de la primavera com per poder-me´n desdir.
En la tercera de les
meves cartes imaginàries vaig inventar-me a un lusità desencantat
que vaguejava per uns carrers puntejats brillantment per la pluja.
No em pregunteu el nom de la Ciutat Sempre li heu donat massa
importància als noms....
Portava un d´aquells
barrets que van causar sensació a principis dels anys vint,
perfectament enquadrat, amb les ales lleugerament inclinades cap el
cel, subtil , elegant i sempre discret.
L´hegemonia del paisatge
no deixava presagiar el desfici, les històries trencades que
regala la lucidesa. Però cal dir-ho: aquell barret li quedava ni
que pintat.
La meva carta no sabia
a qui anava dirigida però acabava amb una pregunta demoníaca: Si. A
tu que passes pel meu costat i només et fixes amb el meu barret
!
Per què som tan pocs
els escollits per l´autocrítica?
GETSEMANÍ
Tot va començar amb la
lluna que es va convertir
en una habitació barata
a St Peters.
Hi ha una paràbola que
explicar, però és avorrida
i acaba just com
t´esperaves
Sóc d´aquelles
persones que sempre s´estan despullant,
sempre sóc com aquell
estrany que es queda penjant
fora, al voltant del
vestíbul del regne.
Podria haver portat la
cua del teu vestit de casament,
podries haver dit que
era un antic company d´escola
Tu només fas que
arrastrar la teva
sagrada carreta d´un
cavall fins al cel.
Però quan em desperto
Ells diuen que només és
el sol.
Però jo conec aquesta
cara .
Si excavessis fins al
fons
trobaries els que s´estan
esfonsant
i els esfonsats del tot
i entremig hi estem tu i
jo amor.
Podries passejar per
aquest
homenatge que van fer al
nostre record
però ara mateix està
diluviant
i acaba just com
t´esperaves
He desenterrat tots els
teus vestits
i els he penjat al
voltant de casa
i gairebé he apagat
totes les llums
Ara tu estàs a qualsevol
lloc on vaig
mirant-me lleugerament
decebuda
Tu només fas que
arrastrar la teva
sagrada carreta d´un
cavall fins al cel.
Però quan em desperto
Ells diuen que només és
el sol.
Però jo conec aquesta
cara .
Però aquests trucs del
dimoni
semblen ocultar-se
dèbilement en tu
Mai podràn agafar la
marioneta
que està enganxada a tu
En tots els parlaments
paralaran sobre la
nostra història
amb testimonis
inexperts
i proves evidents contra
nosaltres.
Però treuré les meves
pròpies conclusions
de tots aquells homes
insubstancials
i siguin quins siguin els
seus arguments
jo provaré la teva
innocència
Tu només fas que
arrastrar la teva
sagrada carreta d´un
cavall fins al cel.
Però quan em desperto
Ells diuen que només és
el sol.
Però jo conec aquesta
cara .
Testificaré la teva
lleialtat
amb més ferides
punxants
que les que va tenir
Jesús-
Oh yeahhh.
Cada estàtua està
plorant amor.
I fa que em diverteixi el
que veig
Ara mateix passo de
l´empatia
i no em puc controlar ni
a mi mateix.
Fes el favor de deixar
tots aquells dolorosos
records
en el jardí de
Getsamaní
oh yeahhh!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario