ALMOST LIKE THE BLUES- LEONARD COHEN

 Del nous  disc de Leonard Cohen   ja sabem la data de la seva  presentació, el dia  23 de setembre  i que conté nou  cançons de les que ja en conec  dos, el "born in chains " que  fa  alguns anys que la toca en  directe  i que  crec que és una de  les seves millors  cançons  i aquest matí he conegut  aquest Almost Like The Blues.

A l´igual que  Dylan, a mesura que ambdós s´ han anat  fet grans, han simplificat molt el seu llenguatge,  han deixat enrera  metàfores de vegades inútils, i s´han centrat  en dir  les coses  pel seu nom , deixant que la  bellesa de les seves  cançons no sigui una  frase si no un sentiment que  queda perfectament  dibuixat  en un text simple i que  pot arribar a semblar  fins i tot senzill.

Quan vaig traduir  el " Long and wasted years" del Dylan, la seva última obra mestra,  vaig viure el sentiment de tristesa continguda, d´amarga serenor  que desprenia  tota aquella  cançó,  que encara em posa els pèls de punta.

I amb aquesta senzilla  cançó  Cohen  utilitza  genialment el ALMOST, el  gairebé , com una  metàfora de  la nostra existència,  en la que no ens deixen  agafar del  tot els sentiments, ens despisten, no ens deixen ni esfonsar ni enlairar-nos.- Deia el  Nacho Vegas en una de les seves últimes  peces... Nos quieren en soledad.

Això és el que em desprèn aquesta petita joia, el sentiment de que tot i les desgràcies que passen en el món, tot i saber-ne la seva extensió, em quedo en el meu  recó, sense que  m´agradi el que  veig i alhora sense  fer res. Però com que ningú em culpabilitza d´això no me´n sento  més  responsable que tu que m´estàs llegint . Entre dos  aigues... sense deixar-me definir.

Gràcies mestre. 

Gairebé com la tristesa

Vaig veure  gent passar  gana,

Hi havien assassinats

Hi havien violacions.

Els seus pobles estaven cremant

I ells  intentaven escapar

No vaig poder  trobar les seves mirades,

Estava mirant les meves  sabates,

Era molt àcid, era  tràgic.

Era gairebé com la  tristesa

Era gairebé com la  tristesa

He de morir-me una mica

entre cada  conspiració  assassina

I quan  he  acabat de pensar

He de morir-me del  tot.

Hi han tortures,

Hi han assassinats

Hi han totes les meves males critiques

La guerra, els nens desapareguts

Oh Senyor

Era gairebé com la  tristesa

Era gairebé com la  tristesa

Tot i que vaig deixar

Que el meu cor es  congelés

Per mantener-me allunyat

De tanta podridura,

El meu pare em  diu que sóc un escollit,

La meva  mare diu que no.

Vaig escoltar la seva  historia

 Sobre els  gitanos i sobre els jueus,

Estava bé i no era gens avorrida

Era gairebé com la  tristesa

Era gairebé com la  tristesa

No hi ha cap Déu en el cel

Ni cap infern allà sota.

Això ho diu el  gran  mestre

De que tot està per conèixer.

Però jo  he tingut aquella mena d´invitació

Que un pecador no pot  refusar,

Sembla com si fos  la salvació

És gairebé com la  tristesa

És gairebé com la  tristesa