una cançó diferent... Té un bri d´aquell misteri que a mi m´encanta
Plora, plora corb.
Pel matí em cordo les sabates com si fos un pelegrí
i faig la meva via cap a l´autopista
amb les siluetes de les sitges
plora, plora... corb.
T´estimo molt més del que mai et podràs imaginar.
Abans de que jo vingués a aquest món
ja et sentia com cridaves el meu nom de lluny.
plora, plora... corb
En la distància, de camí des d´Iowa,
la ciutat brilla com si estigués bategant,
el batec d´un cor sobre la taula.
Plora, plora... corb.
En aquesta llum que em guia,
sigui on sigui el lloc on vagis
aquest rellotge de sorra
que aguantes a les mans
està ple de la neu que cau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario